Potser a tots hem de recordar què significa realment l’emergència climàtica. Podem citar tantes exemples específics però no tenim espai o temps. Per tant aquí van uns quants

Per exemple, si Bolsanaro destrueix prou del bosc de l’Amazones, les pluges cessaran i tota la zona es convertirà en un desert, sense arbres i sense més agricultura.

Per exemple, la làmina de gel de Groenlàndia s’está caient al mar molt més ràpidament del que qualsevol investigador cregués possible. S’està lubricant amb aigua a pressió sota les capa de gel i aquesta es llisca amb gran facilitat. Es preveu que pujarà el nivell mundial del mar entre 0,5 i 2 m fins a la fi del segle. Aviat es farà irreversible.

Per exemple, la major part del CO2 que produïm s’en va als mars, i el mar ara és molt més àcid que de fa unes dècades. En algunes parts de l’oceà, l’aigua ja és tan àcid que les criatures no poden fer closques.

Per exemple, el permafrost rus es fon. Se sap que està ple de metà, que és un gas d’efecte hivernacle 26 vegades més potent que el CO2. De no canviar rumb, arribarem a un punt d’inflexió on de sobte s’allibereixen enormes reserves de metà, suficient per provocar un augment de la temperatura global de diversos graus.

Per exemple, l’agricultura gairebé s’ha aturat a Austràlia, i allà i a Califòrnia, cada any els incendis forestals comencen abans i cremen amb més intensitat.

Per exemple, Califòrnia ha perdut la font d’aigua de neu que es fon de l’Alta Serra. Ara està bombant aigua dels aqüífers subterranis per a l’agricultura i boca més ràpida que l’aigua que es reemplaça, fent que la terra s’enfonsi fins a 7 metres en alguns llocs.

Per exemple, un milió de camperols sirians es van convertir en pobres i després migrants econòmics, ja que havien buidat el seu aqüífer.

Tots aquestes coses demostren que el canvi climàtic ja costa molts diners i, quan arribi a un punt d’inflexió, serà extremadament car o impossible de revertir-lo. Com que hem acidificat el mar, amb conseqüències potencialment desastroses, ara haurem de trobar formes d’absorbir CO2 de l’atmosfera, a més d’utilitzar energia renovable a gran escala. L’eliminació de CO2 de l’atmosfera és una cosa que ni tan sols sabem fer: tots els intents fins ara han generat més CO2 del que es va capturar. Hem tardat a fer les coses correctes i ara tenim un gran problema que no sabem resoldre.

I si tot això no és causa de preocupació i una raó per actuar urgentment a tots els nivells, no sabem què més podem dir.