Jaume Ramon Solé (GEMA): “El respecte i la cura del medi ambient és un tema cultural i de conscienciació”

Parlem amb en Jaume Ramon Solé, president de GEMA Tàrrega

Parlar d’ecologia, des de fa un temps enrere i davant de la convulsa panoràmica política i cultural del país, sembla que hagi quedat en un segon terme. Tot i ser conscients mínimament dels riscos que comporten no reciclar, l’abús els recursos naturals o la contaminació, la nostra societat no s’afanya per canviar d’hàbits i pocs són els passos reals que dóna per fer efectives les normatives de protecció del medi ambient i el paisatge. El Grup d’Ecologia i Medi Ambient de Tàrrega lluita des de fa trenta anys per preservar la riquesa natural de l’Urgell i s’alça amb força –tal com un Robin Hood ecologista– per defensar la riquesa mediambiental i denunciar les males praxis. Parlem amb el seu president, en Jaume Ramon Solé!

 

Solé durant la nostra entrevista

Solé durant la nostra entrevista.

 

– Com i quan es creà el Grup d’Ecologia i Medi Ambient de Tàrrega (GEMA)?​
L’activitat del GEMA va arrencar l’any 1988, amb l’objectiu principal de reforestar una zona erma de la capital de l’Urgell. Ben aviat, començà a participar també en la Fira del Medi Ambient de Tàrrega i organitzà algunes activitats i sortides. GEMA va nàixer en el marc del Centre Cultural de Tàrrega; però, fa un any i mig, a causa de la polèmica del cabal del riu Ondara i el nostre contacte amb una Plataforma ciutadana, vam decidir reactivar la seva activitat.

– Qui forma el GEMA?
Actualment, de militants, som una vintena de persones; i de socis simpatitzants, als quals els enviem tota la informació, unes 120 persones.

– Què és el que fa moure-us, com a organització?​
Una de les qüestions que més ens preocupa és la transformació en rec de les terres de secà, que provoca el Canal Segarra-Garrigues i la modernització del canalet de Tàrrega. El que fem és estar directament en contacte amb els regants i les empreses responsables perquè ens expliquin com ho estan fent per minimitzar els efectes perjudicials d’aquesta actuació.

També ens preocupa molt que la posada en rec de tota aquesta zona del Segarra-Garrigues i del Canalet no serveixin només per regar les terres, sinó per multiplicar la presència i els permisos d’ampliació de granges. Vivim en una zona on encara queden racons on la presència humana és mínima i, incorporar aquí el rec i les granges, provocaria el sofriment de la pressió humana a moltes espècies vegetals i animals, s’hauria de gestionar gran quantitat de fems i es contaminarien les aigües del subsòl.

 

 

– Organitzeu activitats de tota manera per fomentar la cura del medi natural a la comarca de l’Urgell, com ara xerrades sobre el tractament de residus i la diversitat biològica.
Entre les activitats que hem dut a terme darrerament, i que ampliarien el ventall d’activitats organitzat fins ara, val la pena esmentar les xerrades, que tracten temes de l’entorn, la flora, la fauna, el reciclatge, etc. Intentem organitzar una conferència cada mes. Gràcies a la gent de Boira Experience, en la darrera Cursa de la Boira de Tàrrega, 1€ de cada persona inscrita es va sumar al nostre projecte ecologista, una quantitat econòmica que vam invertir per comprar planter i reforestar finques sobrants del Canal Segarra-Garrigues. Seguim participant en la Fira de Medi Ambient de Tàrrega i també fem feines de conscienciació i de denúncia d’actes que posen en risc el medi, sense arribar a l’enfrontament amb cap sector. Per exemple, hi ha hagut tales d’arbres massives a camins i això és perjudicial a nivell de paisatge, biodiversitat i pagesia, i la gent n’ha de ser conscient!

– Algunes d’aquestes activitats s’enllacen amb la iniciativa d’Espais Naturals de Ponent.
Efectivament! Com a entitat estem col·laborant amb el projecte dels Espais Naturals de Ponent, que organitza l’Associació Leader de Ponent. Difonem i assistim a totes les conferències, i col·laborem en totes les activitats que es fan en els espais naturals del nostre entorn, que són Granyena, els Plans de Sió, Anglesola-Vilagrassa, els secans de Belianes-Preixana i la serra de Bellmunt-Almenara. Aquestes activitats tenen molt bona acollida per part del públic!

– En què consisteix la iniciativa ‘Personatges del medi ambient’?
Aquest projecte el va idear una persona de GEMA i vol donar a conèixer activistes mediambientals d’arreu del món, i de totes les èpoques. Potser són més coneguts activistes d‘altres sectors, però en el nostre també n’hi ha i molts –alguns dels quals han estat víctimes per temes de defensa mediambiental!– i tots plegats poden fer una gran font d’inspiració.

– Quins són els espais de les nostres proximitats que més cura necessiten a nivell medi ambiental?
​L’espai agroforestal! El problema número 1 que hi ha al respecte, és l’eliminació de marges i la desaparició de la vegetació arbòria i vegetal de les vores dels camins. També les concentracions parcel·làries, que eliminen aquestes illes de biodiversitat repartides en el territori. Els espais agroforestals tenen un gran impacte a nivell de biodiversitat i de paisatge, ja que són espais molt rics i variats; molt més que els mateixos espais forestals.

 

 

– Què creus que podem fer en el nostre dia a dia per millorar l’entorn natural que ens envolta?
​En l’àmbit de residus hi ha molta cosa a fer. Sense anar més lluny, la Unió Europea vol regularitzar el tema dels plàstics, i això en part es pot reduir buscant alternatives a l’aigua envasada. Pel que fa a energia, si es pot, és una bona opció incorporar plaques solars a casa.

En consonància amb això, el passat Sant Jordi, per cada persona que comprava una rosa a la nostra parada, li donàvem una alzina que havia de cuidar i plantar al defora el proper hivern. Aquest gest ja incorpora un compromís pel medi a la societat, ja que aquella persona s’ha de cuidar de regar l’arbre, d’anar-lo a veure créixer, etc.

– Creus que som prou sensibles, i conseqüents dels nostres actes, a nivell ecològic?
​El respecte i la cura del medi ambient és un tema cultural i de conscienciació. I, malauradament, encara no ho som prou! El paisatge és de tots i és fruit de moltes generacions. Per tant, és inconcebible que una persona de la comunitat es carregui quelcom de tota la comunitat, per molt que sigui un element de propietat privada. Davant d’això, les administracions i els ajuntaments s’hi haurien d’involucrar més.

– Sensibilitzar des del bressol és, doncs, imprescindible!
Cal ser molt pedagògic, amb els petits i els grans. Per exemple, en un dels aspectes que més s’hauria d’insistir és en la recollida i la selecció de brossa, ja que no ho estem fent bé. Potser la teoria la coneixem, però no executem bé la pràctica! I per molt que això s’expliqui a l’escola, els nens i les nenes reciclaran seguint l’exemple que es tingui a casa. El problema està, doncs, a educar, o reeducar, als que realment fan la recollida a casa. I aquí hi té molt a veure les institucions de la comarca, que ho haurien d’implantar seriosament! Sembla que si no hi ha sancions, no practicarem el reciclatge. Pensa que a Tàrrega la recollida selectiva de residus se situa a l’entorn d’un 36%, i a Verdú o Agramunt s’atansa al 60%. Queda molt camí per fer!

– Envia un missatge als nostres lectors i lectores!​
Cal preservar els espais agroforestals i tota aquells que siguin font de biodiversitat, perquè si no tots hi sortirem perdent. I per arribar aquest punt cal fer un esforç per conèixer i valorar l’entorn. Hi ha poc coneixement concret de la natura, cal que els joves facin un esforç. Els hi va el futur.

 

Més informació:

 

> Llegir l’article en: www.surtdecasa.cat