Vida i bellesa en l’entorn rural i natural.

 

La progressiva ampliació de les terres regades pel Canal Segarra Garrigues i, en el cas concret de Tàrrega, pel reg del Canalet, ha de significar una millora, qualitativa i quantitativa, per a tot el conjunt de la societat de les terres beneficiades per la extensió del rec.

 

Aquesta millora en la productivitat dels cultius, no es pot fer a costa d’una pèrdua de la qualitat de l’entorn natural, ambiental, patrimonial i paisatgístic de les nostres contrades.

 

Sempre és possible i compatible amb la extensió del reg, la preservació i la millora del paisatge, així com del manteniment del patrimoni i de la biodiversitat del medi.

 

Un dels elements bàsics per a la millora de la biodiversitat i del paisatge del nostre entorn natural, és la creació i el manteniment dels espais erms, que conformen les vorades i els marges amb la vegetació, l’arbrat i la configuració física que li és pròpia. Aquestes pètites reserves de biodiversitat, anomenats sistemes agroforestals, son els que permeten, la preservació dels hàbitats on viuen milers d’espècies vegetals i animals pròpies del nostre patrimoni natural.

 

Les persones i els especialistes, que vetllen pel patrimoni natural i mediambiental, observen amb preocupació com, a les comarques de la Segarra, de l’Urgell i de les Garrigues, alguns agents i les agroindústries, no actuen correctament en els processos de  transformació de finques i de cultius, afectats pel Canalet o el Segarra Garrigues.

 

Determinades actuacions, ignoren la existència dels sistemes agroforestals, i eliminen la pràctica totalitat dels espais de vorades i marges, amb els seus elements i hàbitats, vegetals i animals, sense deixar cap possibilitat de supervivència a una biodiversitat que caldria mantenir i que és patrimoni de tota la comunitat. Una comunitat que és la qui ha fet possible les inversions públiques, que han permès la construcció de les infraestructures de reg.

 

Els cultius d’oliveres, vinya, fruits secs, fruita dolça, i l’agricultura en el seu conjunt, necessiten dels pol·linitzadors naturals que la diversitat de l’entorn natural li proveeix. Però també molts altres factors que incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans, necessiten d’una bona gestió ambiental i paisatgística, que les pràctiques extensives i la agroindústria haurien de garantir.

 

La riquesa cinegètica de l’entorn rural, és un altre dels factors afectats per les actuacions insostenibles de la agroindústria i per la depredació dels hàbitats tradicionals de les espècies animals salvatges que, a mig termini provocaran la desaparició de l’activitat de la caça.

 

Per aquest motiu cal transmetre a tots els agents que actuen en el sòl rústic, a les empreses i agroindústries, a les administracions municipals, comarcals i nacionals, que millorin els seus processos, i en concret als ajuntaments per tal que en els seus termes municipals, es compleixi amb el Decret de la Generalitat de Catalunya de la producció integrada (Decret 413/2006, de 31 d’octubre), que estableix la necessitat de mantenir incultivada un 5% de la superfície, a fi i efecte d’assegurar la presència dels depredadors naturals de les plagues pròpies dels conreus (article 4). Com diu el ambientòleg Ramon Queralt, “és evident que els depredadors naturals són el sistema més sostenible de combatre les plagues i no cal dir, el més econòmic”.

 

Altres actuacions que poden fer els ajuntaments, son les que ens proposa en Ramon Queralt: “Revisar els cadastres dels municipis afectats i detallar a petita escala les subparcel.les forestals, d’erm o matoll; la necessitat de preservar les bermes vora camí del soterrament de les canonades de les xarxes primàries i secundàries; introduir una alçada màxima de talús resultant de les replantacions o anivellaments de terrenys, la qual cosa redundaria en una abancalament més progressiu i ben segur en el manteniment d’alguns marges més”.

 

Una altra actuació que caldria exigir als nostres ajuntaments és la del compliment de la normativa municipal. Les actuacions il·legals en sòl rústic, son contemplades per l’administració local amb una certa  permissivitat: moviments de terres, excavacions, replanacions i eliminacions de marges, tales i destrucció d’arbrat i d’arbustos als camins públics, basses i noves conduccions sense llicència, i altres actuacions no permeses, fins i tot en sòl protegit o qualificat pel POUM d’interès ecològic o paisatgístic, son massa sovint el nostre pa de cada dia.

 
Grup d’Ecologia i de Medi Ambient de Tàrrega