SALVEM ELS HERBASSARS
Més d’un centenar de naturalistes, científics i entitats conservacionistes demanen la protecció dels herbassars a Catalunya. Reclamen que es reconegui el valor ecològic dels herbassars i que se’n faci una gestió adequada.
Els herbassars són comunitats compostes per diverses espècies de plantes herbàcies. Són l’hàbitat essencial per a moltes espècies d’animals, com ara les abelles i les papallones, que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la pol·linització.
Es poden trobar en marges de cultius, camins i carreteres, o fins i tot en parcs i jardins, i sovint pateixen mesures de gestió destructives, com ara segues agressives i l’aplicació d’herbicides.
A Catalunya, l’abandonament rural i la intensificació agrícola han suposat la pèrdua d’espais oberts i ambients seminaturals (principalment prats i herbassars) i la conseqüent davallada en les poblacions d’espècies que els són pròpies. Aquestes espècies, d’ocells, papallones, abelles, i altres grups d’animals i plantes, intervenen en processos ecològics i proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues.
Els marges de cultius, marges de camins i carreteres, solars, rotondes i zones enjardinades de pobles i ciutats (parcs i jardins, escocells d’arbrat viari, etc.) amb un ús poc intensiu poden esdevenir un refugi per a les espècies pròpies dels espais oberts en declivi. Corresponen a cobertes vegetals dominades per espècies herbàcies majoritàriament espontànies, on hi ha una gran diversitat d’espècies que tenen mides, èpoques de floració i tipus de flors i fruits molt diferents en un espai reduït. En conseqüència proveeixen multitud de recursos (pol·len, nèctar, matèria vegetal, substrats de nidificació, etc.) i, per tant, són hàbitat per a multitud de grups d’insectes: formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que intervenen en el funcionament dels ecosistemes i proveeixen de serveis ambientals i, alhora, ens permeten connectar amb la natura i gaudir-la ben a prop de casa.
Molts d’aquests herbassars ocupen zones marginals i s’han considerat tradicionalment hàbitats alterats o deixats perquè inclouen entre d’altres plantes ruderals que colonitzen zones pertorbades, i plantes arvenses que competeixen amb plantes cultivades. Les espècies de plantes dels herbassars, doncs, reben el nom popular de “males herbes”. Per això han rebut una gestió molt dràstica i poc sostenible que sovint ha comportat l’aplicació d’herbicides i l’eliminació de tota la coberta vegetal. Evidentment, aquestes pràctiques provoquen la desaparició no només de les plantes, sinó també de les espècies animals associades als herbassars i, per tant, la simplificació de l’ecosistema i la pèrdua o l’afebliment de molts processos ecològics i dels serveis ecosistèmics associats.
Per tot l’exposat anteriorment, demanem:
- Un canvi de paradigma en la concepció del verd urbà, vores de camins i carreteres, per tal de reconèixer el valor i potencial ecològics dels herbassars que els ocupen. Cada cop des de més municipis catalans, universitats, persones i col·lectius, hem de defensar, des de la societat i des de les administracions públiques, els herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics. Als espais naturals i seminaturals com a hàbitats d’alt valor ecològic, i a les ciutats com a autèntiques taques de vida amb alt valor ecològic i social.
- Una gestió coherent amb el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica. Aquesta, tant en ambients naturals com urbans, ha d’estar basada en l’ús racional dels recursos i en el coneixement científic. La substitució de gespes per herbassars redueix considerablement l’ús d’aigua, mentre que permetre la dinàmica natural i l’establiment d’aquestes comunitats redueix també l’ús d’herbicides i el cost de la gestió.
GRUP D’ECOLOGIA I DE MEDI AMBIENT
