LA NOVA VELLA SITUACIÓ?

 

La situació actual, la doble crisi sanitària i econòmica que està barrant el món no desataca per tenir vessants positius, però en té. Hi ha abundants proves de com la naturalesa aprofita l’absència humana per ressorgircérvols, óssos, porcs senglars passejant pels carrers, dofins passejant prop de la costa i els cants dels ocells envaint les ciutats. Aquests fenòmens també van de la mà de la caiguda de la contaminació atmosfèrica i de l’aigua. També, com a conseqüència directa d’aquest aire més net, es calcula que s’ha evitat 11.000 morts per causa de la mala qualitat de l’aire al continent europeu (1.083 a l’Estat Espanyol) només durant el més d’abril!

 

 

Ara si, tot això clarament no equilibra la balança dels estralls del coronavirus en la nostra societat però potser si son indicadors de com hauríem de sortir de la “Situació”.

 

Una altre cosa destacada d’aquest últimes setmanes i que esta estretament vinculada a l’anterior és el col·lapse del consum de combustibles fòssils (i els seus preus) i de retruc les emissions de diòxid de carboni, el principal causa del progressiu escalfament planetari i el desastre climàtic. A l’abril, a nivell mundial, les emissions de CO2 havien caigut un 17%, amb baixades puntuals de 31% a Gran Bretanya i un 28,3% a Austràlia. És un canvi enorme, la baixada més gran des de la segona guerra mundial i contrasta amb l’augment sostingut d’emissions fins aquest moment. No obstant, no és una noticia tant esperançadora com podria semblar. Podríem també dir que aquesta reducció és només un 17%. Per tant 83% de les emissions han continuat entrant a l’atmosfera. Podríem dir que és com omplir la banyera amb l’aixeta be oberta i ara l’hem tancat una mica. Però la banyer continua omplint-se. I un cop es torna a la “normalitat”, es tornarà a obrir l’aixeta de ple.

 

 

A més, aconseguir aquesta reducció temporal ha suposat gairebé deixar els cels sense avions (85% menys a Europa i 14,400 avions de passatgers aparcats a aeroports arreu del mon), pràcticament eliminar el trànsit particular rodada intra- e inter-urbana, reduir la producció industrial i enviar desenes de milions de persones a l’atur forçada. Un desastre econòmic de primer ordre amb unes enormes conseqüències per la població

 

Ara bé, i concentrant en l’altre gran crisis, la del clima, si volem (i gairebé tots els governs diuen estar d’acord) complir amb les exigències de l’Acord de París i els objectius internacionals de reducció dels gasos que estan provocant aquests canvis planetaris sense precedents, hauríem de fer reduccions gairebé tant severes cada any. Podem fer-ho? La crisi actual del COVID-19 ens ha demostrat que si. A més a més, tindria efectes positius gairebé instantanis tal com hem esmentat a principis d’aquest escrit. La part negativa és que requereix una voluntat política que no sembla entre les prioritats de molts governs a més d’una acceptació entre la societat que tampoc mostra gaire preocupació envers aquesta amenaça.

 

Així que la sortida de la pandèmia del coronavirus (quan arribi) serà probablement una tornada a la situació anterior en la majoria d’aspectes, és a dir una nova vella situació. No obstant, hem d’esperar que suficients persones hauran copsat una vista efímera d’una nova paradigma i que pressionaran políticament i com a consumidors per consolidar transformacions cap a una nova situació.

 

Un ciclista solitari passa a la vora del sistema del canal Navigli a Milà. La ciutat ara explora amb precaució com reobrir amb seguretat. Francesca Volpi / Bloomberg

Un ciclista solitari passa a la vora del sistema del canal Navigli a Milà. La ciutat ara explora amb precaució com reobrir amb seguretat. Francesca Volpi / Bloomberg

 

Allò que sembla clar és que s’haurà accelerat uns canvis que ja estaven en marxa entre els quals podem destacar:

 

  • Quantes persones que han fet teletreball tornaran o voldran tornar a les oficines a temps complert?
  • Hi haurà un replantejament en el transport urbà? Sembla que si que moltes ciutats (Milà com a pioner) estan agafant la oportunitat de convertir espais grans en zones lliures de cotxes.
  • Es replantejarà sectors com el turisme? N’hi haurà una desmassificació?
  • Sobreviurà la industria del carbó? Probablement no.
  • I la del petroli, sense suport dels governs? La caiguda de demanda i preus fa moltes explotacions inviables. Això mentre les fonts renovables (eòlica, solar, etcètera) si que semblem aguantar bé la situació.

 

Moltes preguntes, moltes incerteses, però tenim ja una oportunitat de reconèixer que la vella situació no era l’adequada per poder viure en harmonia amb el planeta i en una societat justa i sostenible. No estem a un moment bo, però potser que en podem treure coses positives. Sobretot seria així si no tornem a una nova vella situació sinó agafem l’oportunitat brindada per les crisi múltiples per anar cap a un nova situació per benefici de tothom i del planeta que ens sosté.

 

Chris Boswell