“El maneig de la vegetació, i la diversitat de les aus a les ZEPA”
D’ençà l’establiment de nous regadius, la intensificació agrària i l’atomització del paisatge rural, les poblacions d’ocells esteparis ha anat en constant decrement en les zones habituals de cria. És en aquest escenari, on per mitjà de la Directiva Europea d’Aus i Hàbitats, i les mesures correctores i compensatòries del projecte del Canal Segarra-Garrigues, es duen a terme accions per a compatibilitzar els impactes abans descrits i les aus.
Una de les mesures més destacades consisteix en la gestió de finques llogades en les ZEPA (Zones d’Especial Protecció d’Aus) per a tal de crear-hi guarets on moltes d’aquestes troben refugi, i un lloc on realitzar la parada nupcial, aliment per a les cries…
I és en aquest àmbit on Jordi Recasens, Catedràtic de la Universitat de Lleida i expert en Malherbologia, conduí un projecte de tesi, amb l’ajuda d’ornitòlegs del CFTC. L’estudi se centrà precisament en obtenir el maneig més òptim per a les espècies, i a menor cost.
Per mitjà de parcel·lacions en 5 nuclis diferents (tots en ZEPA, menys un a l’Aragó) i 6 tècniques diferents, habituals en agricultors, s’obtingué una mostra de com cada tècnica influeix en la estructura de la vegetació arvense en finca, la seva alçada, composició florística, quantitat de llavors disponibles…
Per comparació amb altres estudis i índexs tròfics de les espècies d’aus (estructura òptima de la vegetació, necessitats alimentàries…) fou possible establir les millors tècniques per a cada espècie.
Així doncs, trobaríem el llaurat amb chisel (aviat, al febrer, o tardà, a l’abril), l’herbicidat (també en dos períodes), el pas de segadora o bé la sembra d’alfals.
Els resultats foren clars, ja que segons el tipus de maneig la vegetació i estructura d’aquesta en parcel·la és diferent, i els requeriments de cada au són satisfets de diferent manera. En el cas del sisó (Tetrax tetrax), un llaurat amb chisel al febrer garanteix una estructura correcta (més del 50% de cobertura i una alçada de mig metre), per a tal de cobrir les necessitats de les pollicades i la femella.
Altres aus, com la ganga (Pterocles alchata) o la xurra (Pterocles orientalis), es veuen afavorides pel chisel més tardà, ja què requereixen de terrenys més erms i amb vegetació més laxa. Sigui com sigui, el maneig és una eina molt útil per a mantenir i/o millorar les poblacions d’aus estèpiques, indicadors ecològics de l’estat dels últims secans del país.
Raül Jiménez Cano
Membre de GEMA (Grup d’Ecologia i de Medi Ambient. Tàrrega.)
Xerrada del professor Jordi Recasens a la Biblioteca de Tàrrega el proppassat dia 15 de febrer.