Conills i biodiversitat
Limitar i evitar els problemes ocasionats per les plagues de conills només s’aconseguirà amb la protecció de la biodiversitat i la conservació de les espècies i dels hàbitats tradicionals.
Cada cop més, l’agricultura i la ramaderia intensiva, provoquen danys irreversibles en la biodiversitat i infringeixen greus alteracions en l’equilibri dels hàbitats tradicionals del nostre medi natural, com son les plagues de conills.
La principal solució per controlar aquestes plagues, és la de mantenir l’equilibri ecològic i mediambiental del nostres cultius. Per aquest motiu, el control sostenible de les plagues de conills, només s’aconseguirà amb la presencia sostinguda dels seus depredadors naturals com ara la guineu, el turó, la fagina, l’astor, l’àliga cuabarrada, l’àliga daurada, l’aligot, etc. entre altres.
Per tal que els depredadors naturals facin la seva funció, cal que l’activitat agrícola i ramadera sigui respectuosa amb l’entorn. Cal recuperar la biodiversitat dels espais erms dels marges i de les vorades, on aquestes espècies troben refugi i aliment. Les pràctiques de destrucció dels espais agroforestals i l’ús desmesurat d’herbicides i pesticides, elimina herbes i plantes, mata insectes, amfibis, rèptils o micromamífers que son la base de la cadena alimentària dels depredadors dels conills.
Els espais naturals protegits són la garantia i la reserva de la biodiversitat ecològica dels nostre entorn natural.
Cal compaginar ecologia i agricultura per afrontar i paliar els reptes de futur dels nostres cultius. Això només serà possible des de la protecció i millora de la biodiversitat del nostre entorn.
Grup d’Ecologia i de Medi Ambient.
