Bones pràctiques per al desbrossament de marges de camins
A Europa, la majoria d’insectes (que, recordem, són el grup d’organismes més divers que existeix) defugen dels boscos i es troben en espais oberts. Aquests llocs són importants per dues raons. Primer, perquè des d’aquí reben l’acció directa dels rajos solars que, tenint en compte la seva naturalesa de sang freda, són vitals per escalfar-se. I segon, això fa que aquests racons ofereixin una gran varietat d’aliment, ja sigui per la varietat de plantes que hi creixen o la quantitat de preses disponibles.
Els marges de camins actualment constitueixen bona part d’aquestes àrees obertes. D’aquesta manera, la seva destrucció està directament implicada en declivi d’insectes com ara les papallones. Malauradament, en els darrers anys els marges estan rebent agressions constants, incloent-hi l’aplicació indiscriminada d’herbicides o desbrossaments que impliquen l’arrencament de la vegetació. Aquestes actuacions tenen greus conseqüències, ja que eliminen l’hàbitat disponible pels insectes i provoca, a la llarga, extincions locals tant d’aquests animals com de les espècies que en depenen.
Des del GEMA hem elaborat un protocol de bones pràctiques per fer una gestió dels marges de camins respectuosa amb el medi ambient. Aquí adjuntem els punts més bàsics del protocol:
• Tallar mecànicament la vegetació. Evitar l’ús d’herbicides i l’arrencament de vegetació. Així no s’elimina totalment la vegetació i els organismes que en depenen poden continuar usant aquests recursos.
• Evitar tallar arran de terra. Deixar un mínim d’un pam d’alçada. Tallant en aquesta alçada s’eviten danys greus en bona part de les espècies vegetals.
• Evitar tallar tot el marge. Actuar sobre una amplada corresponent a la meitat de l’amplada del marge. A les zones on el marge es talla, hi creix una vegetació diferent de la dels llocs on el marge no es talla o d’on es talla menys sovint; d’aquesta manera s’afavoreix la riquesa d’espècies.
• Evitar les èpoques de major activitat de fauna i flora. S’han d’evitar actuacions sobretot durant la primavera i principis d’estiu i és preferible actuar durant la tardor. Així tant les plantes com els organismes que en depenen poden completar el seu cicle vital.
• Intentar eliminar espècies invasores. Els desbrossaments es poden aprofitar per al control d’espècies invasores com ara l’ailant (Ailanthus altissima). Si aquestes són identificades, es procediria a un desbrossament més agressiu (arrencar o herbicidar) sobre la zona on creixen per tal d’eliminar-les.